diumenge, 17 d’agost del 2014

Via Stromberg al Gorro Frigi

Via: Stromberg
Paret/Agulla: Gorro Frigi
Zona: Gorros -Montserrat-
Dificultat: 6a. (MD-)
Dificultat màxima obligada: V
Llargària:30+25+35+20+25 = 150m.
Aperturista: G. Arias, J. Briz i M. Pedro 
Data: setembre de 1986
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Parabolts pintats de color groc amb reunions repelables.
Material: 12 cintes exprés variades, curtes i llargues)+ reunió Orientació: Nord, garantida l’ombre durant els mesos d’estiu.
Data: 15 d’agost de 2014
Resum:
Avui a estat un altre dia ple d'emocions i situacions al costat del meu company Jaume, un crac que a resolt tota la via i m'ha facilitat i ajudat en tot moment, un gran company i un bon amic.
Una via tot i que te grans còdols, ens fa anar concentrats per la seva verticalitat i llargària, tenint que superar un tram de 6a. una mica fi i un altre més de bloc, però sempre tots els passos ben assegurats, tot un gaudir en un dia fred del mes d'agost.
Aproximació a peu:
Per arribar fins la Gorra Frígia ahir vam optar per agafar el funicular de Sant Joan a on vam coincidir amb el Josep Massana, un cop a dalt tots, continuem cadascú cap els nostres destins, nosaltres prenem el camí de Sant Jeroni direcció cap a les Gorres, un cop passada la Gorra Frigia prenem una canal que ens mena fins al peu de via (parabolt groc a l’inici).

Veure l’aproximació amb Google-Maps


1 Llarg V+, 9 xapes i 30 metres
El Jaume agafa i tira amunt per una roca que en els seus primers metres son una mica patinosquis, tpic de l’interior dels torrents i a més fa una línia estranya tenim que enfilar amunt per anar a l’esquerra per tornar a la dreta i seguir amunt, al cap d’uns metres la roca va millorant i les presses també, un llarg una mica desagradable i molt vertical, encara que ben assegurat.

2 Llarg IV, 5 xapes i 25 metres
Una tirada no tant vertical i amb un festival de còdols que ens fa gaudir molt de l’escalada, per la nostre dreta puja una altre cordada per una línia de parabolts lluents i nous de la que no sabem el nom ni res de res, ells tampoc, simplement si han posat, jo a la reunió tinc que posar-me el cangur perquè tinc molt fred, estem tots pelats, es una via per fer els mesos de molta calor i avui tampoc en fa que diguem.
3er llarg V+ 12 xapes i 35 metres
Una altre tirada molt vertical entre mig d’un mar de còdols, que ens fa anar concentrats encara que el llarg com tota la via esta molt ben assegurat, no cal patir fins arribar al desplom on cal col·locar-se be per donar un bon cop de gas i amunt gaudint de més còdols i còdols, facilitant la resta de la tirada fins la R
4t llarg IV 3 xapes i 20 metres
Aquest llarg es potser el més fàcil de tots i dona pas per arribar al desplom de sortida, mentre escalem tranquils podem anar observant la cordada que va avançant per la via de l’Adria i els que pugen per la via Lobe-Serrano, (totalment restaurada amb parabolts i reunions noves) i que comparteixen reunió amb nosaltres, aquesta via a partir d’aquí queda integrada amb la Stromberg, però ells per no estorbar-nos surten per la via Somni Etern amb burins vells que fan por.
5e. llarg V+ 3 xapes i 45 metres
El Jaume en lloc d’esquivar la sortida (es pot evitar sortint per l’Adria), encara el desplom amb els 2 passos de bloc ben protegits (també hi ha un parabolt més a la dreta per anar a buscar una mica de rebaix per pujar més fàcil), a partir d’aquí l’escalada fins el cim es un pur tràmit, tot i així quan veus el company assegurant assentat a la creu es una alegria.

Descens:
Aquest cop en lloc d’anar a buscar la línia de reunions per la normal, com que el Jaume s’ha deixat el calçat amb la motxilla a peu de via, ens veiem obligats a baixar repelant per la mateixa.
Així que baixem en 3 ràpels amb 2 cordes de 60 metres, vigilant les enganxades amb els potents còdols de la paret fins arribar a terra.
Tornada:
Des d’aquí hem d’anar per l’esquerra del torrent a buscar el camí nou de Sant Jeroni i per la drecera a peu de la Gorra Marinera per seguir baixant fins al Monestir.