dimarts, 24 de setembre del 2013

Via Funció Clorofil·lica

Paret/Agulla: La Pastereta
Zona: Clot de la Mònica -Montserrat-
Dificultat: V (D)
Dificultat màxima obligada: V-
Llargària: 35+50+50 = 135 metres
Aperturista: J. Rovira i R. Darder (1993)
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Totalment equipada amb parabolts vermells, descolorits pel temps.
Material: 10 cintes exprés variades (curtes i llargues), reunions i cordes de 60m. (el Ramón portava una corda de 80 metres, que va anar molt bé per fer els ràpels amb una única corda.
Orientació: Oest, vol dir ombra al matí i sol a la tarda.
Cordada: Ramón Raich i Xarli
Data: 21 de setembre de 2013



Avui hem quedat amb la Laura Pinyot, el Ramon Raich i jo (Xarli), al Bar Anna del Bruc per anar a fer junts la via Funció clorofíl·lica, al final la Laura va vindre amb un altre amic, ja conegut per mi a les tardes d'esportiva, el Tono Codina.
Llavors per no eternitzar l'escalada ens hem dividit en dues cordades i com ells volien anar practicant l'escalada fàcil per anar fent de primer al final hem anat els 4 a la Pastereta al Clot de la Mònica, però ells s'han decidit per fer la Via 45 Anys Desprès, que jo ja vaig fer amb un dels aperturistes el Salva Angelet, bona via per començar a fer de primer.
A nosaltres la via funció clorofíl·lica ens a agradat molt, tot i que he d'admetre que fent els primers metres, dubtava de la qualitat de la roca i ha resultat ser excel·lent, amb una adherència fabulosa i unes mans de luxe, dos punts que hi ha a tota la via més polits es poden resoldre en A0, sense patir gens, al final a resultat ser més compromès els ràpels que la pròpia escalada, el primer ràpel abans d'arribar al segon, passes per una balma que fa que t'endinsis cap a dins, quedant en una posició rara, el segon ràpel cal vigilar primer la roca trencada de la sortida, y també perquè la següent R et queda molt cap a la dreta i has de pendular per entrar-hi i l'últim ràpel va per una placa molt bonica, per gaudir els últims metres, sense més contradiccións.
A estat una via ràpida i molt bonica, al final a dinar a caseta i agafar forces per la propera.

Aproximació:
Desprès de tancar la pista del tram Collbató-Vinya Nova, ambdós sentits.
Anem a aparcar a l’aparcament de baix de la Vinya Nova i caminem per la pista fins trobar a mà esquerra el camí de marques blaves que ens enlaira i ens endinsa pel Clot de la Mònica, podem gaudir d’un primer pla a la nostre esquerra del Frare de Baix, continuem pujant fent ziga-zagues fins que el camí es converteix en corriol seguint a mà dreta ja encarant la paret de la cara oest de La Pastereta.
Aquí sota unes cordes fixes que tenen que superar la Laura i el Tono per anar a la via 45 Anys. Desprès ens despedim per seguir cadascú fins el seu peu de via.


1er llarg V, 12 xapes i 35 metres
Aquest llarg el fa de primer el Ramón, podem veure com la via comença en una placa al costat d’un diedre i podem veure la primera xapa a uns 4 o 5 metres de terra. Anem seguint pel costat esquerra d’una fissura amb clara tendència cap a l’esquerra, aquests primers metres sembla que la roca no a de ser massa bona i patinosa, però millora ràpidament.
Seguim per un tram més vertical amb un pas compromès que fem en A0, un cop el superem arribem a la primera reunió, molt còmode. 
2on llarg IV+/V i 50 metres
Tirada més senzilla que l’anterior però sostinguda, amb roca excel·lent amb bones mans i peus. Algún pas aïllat de V, però sempre per gaudir d’aquesta roca.
3er llarg IV i 50 metres
Aquest llarg el faig jo per anar practicant de primer, surto de la reunió en diagonal cap a la dreta, sempre guaitant si veig les xapes, ara recte amunt amb tendència a la dreta fins arribar a terreny més tombat i trencat.
Aquí trobo 3 reunions una més alta a peu dret i còmode, amb dos bolts pintats de color blau cel, que correspon a la via Josep Nieto i es on faig jo la reunió, un altre a un metre i mig a terra a la meva esquerra mirant la paret que es des d’on muntarem el primer ràpel i una tercera que fan servir els que trobem fent la via Vilmambar 6a. a un parell de metres a sota meu.

Descens:
Tres ràpels per la mateixa via.
1 Ràpel.
A la part final d’aquest ràpel trobem una balma i em trobo que el shunt fa que m’endinsi cap a dins en lloc de continuar recte avall, però amb la experiència i tècnica salvo aquest petit absurd.
2 Ràpel 
La dificultat d’aquest segon ràpel també els trobem en els últims metres a on trobem la còmode R sobre una lleixa, però molt a la nostre dreta, a on tenim que fer comba per entrar.
3 Ràpel 
Aquest es el ràpel on podem gaudir més de la verticalitat del descens per plaques netes i disfrutones, sense cap problema fins al terra.

Tornada:
Ara només queda acomiadar-nos dels nostres amics, però pensem que ja hauran acabat abans que nosaltres i comencem a tirar per vall, quan el Tono ens crida per dir-nos adeu i que ells encara estaven a la part final dels ràpels, a on van tindre problemes amb les cordes, un cop entesos, seguim desfent el camí fins els cotxes i anar pensant quina serà la propera via, poc abans trobem uns cavalls pasturant als que no puc resistir-me en fer-li unes fotos i passant ja de tornada amb el cotxe per Collbató, també veig la muntanya per la seva vessant sud, tant esplendorosa amb un matí radiant i blau, que no puc resistir-me a parar un moment el cotxe per baixar i fer una foto d’aquell impressionant moment.

Siauuuuuuuuuuuuuuuu

diumenge, 15 de setembre del 2013

Via Ignasi Jorba a la Magdalena Superior

Paret/Agulla: Magdalena Superior
Zona: Gorros -Montserrat-
Dificultat: V+ (MD-)
Dificultat màxima obligada: V
Llargària: 50 (15+35)+30+25+25 = 130 metres
Aperturista: A. Cardona i C. Barés maig de 1992
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Parabolts pintats de color verd i reunions repelables - re-equipada al 2009.
Material: 10 cintes exprés variades (curtes i llargues), reunions i cordes de 60m.
Orientació: Nord-est, vol dir que toca el sol fins el migdia.
Data: 14 de setembre de 2013

Avui teníem la intenció de pujar el Gorro Frigi per la via l'Adriá, però veient la concurrència que hi havia, el Jaume Escorsell Ferrer, m'ha convençut per anar a fer la Via Ignasi Jorba, només us puc dir que m'ha agradat molt, que el Jaume com que ja l'havia fet a assumit fer-la tota de primer i que no us penseu que els trams de V o V+ es poden solucionar acerant, no senyors entre xapes (verdes) s'ha d'escalar, el millor que es una via progressiva que vas rodant amb la roca a mida que vas pujant i encaràs el 3r. llarg que es el més compromès i a on la via et mostra tota la seva solera, no et deixa indiferent per la seva dreta vas veient les xapes grogues de la 98 Octanos.


Aproximació amb cotxe:
Heu d’arribar al Monestir de Montserrat, podeu consultar el Google Maps ruta, com arribar al Monestir de Montserrat.


Aparcarem el cotxe a dins del complexe monàstic de Montserrat. No aneu molt tard ja que potser us toqui aparcar molt avall i no compensin el 5,50 euros (3,50 euros si esteu federats o teniu el carnet d’amics de Montserrat, gratuït) que costa tenir el cotxe aparcat tot el dia al Monestir.


Aproximació a peu:
Com això d’escalar no fa caminar gaire, li proposo en el Jaume fer l’aproximació caminant i així fem el bocata pel camí, encarem les escales dels pobres per anar bufant fins el pla de Santa Anna a on pel caminal de l’esquerra baixem per travessar el torrent i continuar per la vessant de sota els Gorros, per anar pujant progressivament fins un clar rocós, a on parem a esmorzar amb les vistes del monestir, Sant Benet, Santa Anna i tot el reguitzell de gent que puja per les escales amunt (Sant Jeroni). Un cop hem esmorzat seguim ara ja per encarar la Gorra Marinera que un cop l’hem superat a la nostre dreta trobem un caminal indicat amb una fita per pujar per una torrentada en ziga-zaga fins el camí nou de Sant Jeroni.
Comencem a travessar les gorres entre mig de cordades fins a peu de la via de l’Adriá a on també trobem uns nois preparant-se per fer-la, així que per no perdre el temps el Jaume en proposa la Via de l’Ignasi Jorba a la Magdalena Superior, reculem uns metres fins a peu de l’agulla que enfilem per la faldilla rocallosa per arribar a travessar una petita franja boscosa molt marcada pel pas dels escaladors, un cop l’hem travessat continuem per una estreta franja molt marcada cap a la dreta fins trobar una xapa a la paret pintada de verd, que ens indica que ja podem enfilar la via, pocs metres més endavant travessa la via 98 octanos, amb bolts grogs, que s’inicia uns metres més en sota o be també la podem atacar des d’aquí mateix.

1er llarg III / IV, 2 xapes i 50 metres
El Jaume comence a enfilar-se per la senzilla placa tombada de III fins trobar una R opcional que no fem, poc a poc la via es va redreçant fins a IV abans d’arribar a la R1, molt còmoda.

2on llarg IV i 30 metres
Aquest llarg es molt maco i molt generós amb cantells tant pels peus com per les mans, encara que ja podem començar a parar la atenció en la via i l’escalada perquè a mida que anem pujant metres lentament es va adreçant, sense cap problema arribem a la R2 molt còmoda.

3er llarg V / V+ i 25 metres
Aquest es el llarg estrella de la via on només encarar-lo ja ens mostre el V i ens avisa del que se’ns esdevé en pocs metres, a on ja es radicalitza del tot inclús la seva verticalitat desploma un pelet, sempre per això amb bon cantell i anant buscant els millors peus i mans fins, seguint les xapes que ens porten al flanqueig
A on tenim que mostrar la nostre perícia i temple en aquests pocs passos per roca estranya i dubtosa, amb un estimball important mostrant la via tot el seu caràcter per poder entrar a la R3, entre un diedre i una vella i pètria alzina.
Des d’aquí podem veure com a peu de vies ja es preparant noves cordades tant a la Ignasi Jorba com a la 98 Octanos.

4t llarg V i 25 metres
En general en totes les vies l’últim llarg sol ser de poc interès per perdre la seva verticalitat arribant al cim, dons no us equivoqueu ni baixeu la guàrdia ni un moment, la sortida la tenim que fer fent un parell de passos atlètics o acrobàtics pel diedre per ràpidament col·locar-nos a la placa de la dreta per arribar a una petita panxeta, 
que es el pas clau d’aquest llarg, però no patiu perquè si no us surt en lliure es pot acerar per poder sortir-se’n airós, continuem molt vertical però amb molt cantell encara que no podem perdre ni per un moment la concentració fins assegurar-nos ja a la R4 del cim.
Aquí dediquem uns instants per posar-nos les trekking i xarrar una estona amb una parella que han pujat per la via Cuca i aprofito per demanar'ls-hi que ens facin una foto de grup de dos.




Descens:
Dos ràpels per la cara est.
1 Ràpel de 10 + 12 metres.
Aquest primer ràpel només te uns 10 metres que ens deixen en un pla rocós a on tenim que caminar i que per enllaçar la instal·lació del segons ràpel, tindríem que fer una petita desgrimpada, jo us aconsello que es el que nosaltres vam fer, fer un ràpel de la primera instal·lació del cim fins la instal·lació del segon ràpel i estalviar-vos fer la desgrimpada i assegurats muntar el segon ràpel.

2 Ràpel 25 metres
un altre ràpel de 25 metres, que ens deixarà a l’inici de la via Normal de la Magdalena.


Tornada:
Des d’aquí hem d’anar a buscar les escales de Jacob, a on ens hem trobat amb el Jaume Oliva, que ens a dit que la cordada que hi havia a sota nostre, era la Isa Pozo, amb altres amics fent una de les seves, però això ja us ho explicarant ells. Estàvem parlant a les Escales de Jacob amb el Jaume Oliva, els tres. Quan de cop escoltem un terrabastall molt gran i a continuació, un noi amb uns gemecs de mal, correm escales amunt i a peu de la Normal de la Gorra Marinera al terra el noi que repelant li ha caigut un roc al cap de més de 25Kg., i desprès al braç esquerra i la cama, estava atordit, desorientat, marejat i regalimant una mica de sang del cap per sota el casc cap a la cella, jo l'he atès primer i he mirat les ferides i encara que hi havia sang ja sabem que es molt escandalosa, però no hi havia cap via oberta important, el noi a ratllat el casc que quasi s'ha partit, ben segur estarà uns quants dies ben masegat, un cop ja a terra més tranquil i amb el seu company hem marxat, tot plegat un absurd que el ves pogut pagar molt car, nosaltres ens acomiadem del Jaume i li donem records per la Isa Pozo i seguim cap a Santa Anna i Escales dels Pobres avall per dinar a casa, un matí fantàstic a on hem pogut tornar a xarrar amb el meu amic de joventut tranquil·lament

Vídeo de totes les fotos de l'escalada




dimecres, 11 de setembre del 2013

Agulla del Patge i la Dreta del Pell Roja

Avui dissabte 07.09.13, teniem uns altres plans però com ja va sen costum aquest estiu tan variat de temps ens hem tingut que adaptar com camaleons i anar a fer esportiva a Collbató, en el Bar Muntanya mentre esmorzavam i decidiem, ens a vingut a saludar el Joan Asín que sembla que esta molt millor del braç.

Un cop als sectors, primer hem anat a l'agulla del Patge a fer dues vies molt maques de 5c la Duèndelos i la Un vent buit, desprès semblava que el dia aguantaria una estona més i ens hem dirigit a la Dreta del Sector Pell Roja i mentres estavam fent la via Bròquil toxic 5C han vingut i hem compartit les vies amb la Elisabet Perez Abella i el seu company de corda el Carles Porras, una noia amb molt nivell i tècnica a on el 6b+ sembla un 4 pelat, més tard un pel abans de plegar han vingut dues noies més a fer el 5c una era la Sandra Castillo i la Catherine Grogan, també molt wapa però que hem perdoni per no recordar-me del seu nom, per mi impronunciable.

Al final un matí molt profitos amb noves experiencies, coneixements i amistats noves amb els meus companys Joan Canals Colet i Cinto Romero

dimecres, 4 de setembre del 2013

12a. Tarda d'Escalada Esportiva a Collbató


En aquesta trobada del dimecres 04 de setembre de 2013, hem anat al Sector del Jardinet hi hem participat 17 amics entre ells molts de nous, que espero que hagin quedat ben enganxat amb l'escalada i amb el nostre grup Natura100.
He quedat ben sorpres perquè donat el nombres grup a estat una tarda a on l’escalada a estat ordenada i on tothom a tingut la seva oportunitat tant d’escalar com d’aprendre algun nus i alguna que altre petita coseta.
De vegades si miraves la filera dels que estavam assegurant semblava ben ve que estiguessim pescant.
Tot i així que sembla que te que ser un caos a estat una tarda molt maca entre gent molt maca i simpatica a on el bon rotllo a dominat la situació, xapo.



Rosa Farràs i la seva filla Mar.
Albert Alvarez.
Manuel Alvarez.
Carles Shrek
Albert Ribera Sanchis i el seu fill Nil.


Aquest es el vídeo amb totes les fotos que he pogut recopilar de tots el reportatges.