divendres, 26 de juliol del 2013

8a.Tarda d'Escalada Esportiva a Collbató

Aquest calorós dimecres 24 de juliol de 2013 hem quedat com va sent costum cada setmana, per anar a escalar esportiva a Collbató, l’esdeveniment de la crida era per anar al Sector Pell Roja, però feia tanta calor que hem decidit per majoria tornar a explotar la varietat de vies més a l’ombre dels sectors Totxo, Sud i Dreta de l'Oskar, a anat molt be, perquè hem sigut una bona colla (14), potser la tarda que més amics ens hem ajuntat.
I hem participat
Carme de Dona Alpina
Montse Muñoz
Rafael Ledesma
Jaume Escorsell
Pely José
Susanna Miranda i filla
Rosa Farras
Tono Codina
Esther F. Tena
Selva Murillo
Gerhard Llenas
David Balcells (Neo)
Xarli (jo)
























Hem tingut temps per escalar practica ment totes les vies dels 3 sectors i alguna del Totxo Pinotxo, per mi un goig veure els company gaudint escalant i de la companyia, tot un èxit gràcies a tots vosaltres. 

Aquí teniu el vídeo de fotos de la sortida

dissabte, 20 de juliol del 2013

Via GAM a la Portella Petita







Via: GAM

Zona: Agulles

Agulla/Paret: La Portella Petita

Tipus de Roca: Conglomerat

Dificultat: 6a+ (D+)

Dificultat obligada: V /A0

Grau d’exposició: Baix

Compromís: Baix

Llargària: 105 metres (40+25+40)

Aperturistes: J. Cerdà

Equipament: Via equipada amb  parabolts, 1 pont de roca al primer llarg (que costa de veure, però es molt bo), algun buril vell sense plaqueta 1 clau a la sortida de la R2, que la Carme li a canviat el cordino que hi ha fix.

Material: 8 cintes, els passos en més grau els en fet amb A0 i un estrep.

Orientació: Sud

Cordada: Carme-DonaAlpina i Xarli

Data: 20.07.13





OBSERVACIONS:

Avui Dissabte 20.07.13, he tingut el privilegi, perquè ella me l’ha concedit, de conèixer a la Carme de Dona Alpina, una persona amb les coses clares i freda en el moment clau que ho necessita ser, una crack en el domini de la tècnica i sobre tot de la seguretat i la navegació per la roca, molt be Carme a sigut un plaer coneixet i afegir-te a la llista d’amistats conegudes fora del facebook. hahahha.

Un matí molt maco i distret a on primer hem anat a treure cap a l’Avenc de la Portella i hem vist una bona colla començant a enfilar-se.

Llavors ens hem vist obligats a triar i canviar de lloc o fer una llarga cua, al final hem decidit anar a fer la Via Gam, que jo ja havia tingut l’oportunitat de conèixer de la mà del Manel Solis, per tant doble gratificació, recordar al Manel i repetir-le amb la Carme.

Una via que no us deixara indiferents amb un primer llarg de tramit i els dos següents cadascun d’ells amb el seu passet, que li dona qualitat a la via.

Després un curt ràpel d’uns 25 metres quasi a la part oposada amb totes les agulles al davant, preciós.

Un cop abaix cap a l’aparcament i a Monistrol a fer unes birres i a planificar possibles vies i així anar omplint més l’agenda dels reptes i les il·lusions.





Aproximació:

Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quan metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a ma dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Abans d’arribar passarem pel peu de la Portella Petita.




Aproximació amb Google-Maps






Primer Llarg III+/IV 1 xapa 40 metres.

La Carme assumeix fer ella de primera tota la via, com experta i tècnica.

El primer llarg és una rampa de tercer grau i que es torna de IV pocs metres abans de la primera reunió. 


Hi ha una assegurança a mitat de tirada, encara que podeu completar amb algun friend i un pont de roca que costa una mica de veure, però que es molt xulo.





Segon Llarg 6a o V/Ao 5 xapes 25 metres

A la sortida de la reunió trobem un pas de 6a, que podem resoldre en Ao. Després continuem per una placa vertical amb bones preses, encara que a mi algunes se’n van fer petites i tens que anar pujant tranquil·la ment estudiant els moviments fins arribar a la segona reunió, que la fem dins una característica bauma.




Dintré de la baume podem veure els parabolts nous i tot de ferralla vella.

Des d’aquí ja tenim una visió de la via i del magnific entorn.





Tercer Llarg 6a+ o IV/Ao 3 xapes 1 clau 40 metres

La sortida de la segona reunió es fa anant cap a l’esquerra. Està protegida per un parabolt i un clau amb un cordino que va canviar la Carme i deseguida un altre parabolt. Nosaltres aquest pas de 6a+ que esta bastant sobat el vam fer en artificial amb un estrep.


Un cop superat aquest punt continuem pujant per l’aresta, primer més vertical i enseguida suavitzant-se fins al cim.

Al cim ens fem foto de grup de dos i gaudim una estona de les impressionants vistes de les agulles i l’Anoia.




Descens:

El descens el fem amb un ràpel de 25 metres, des d’una instal·lació nova i lluenta per la cara est…

Un cop al terre busquem una mica de ombre i ens hidratem i mengem una mica


un cop reforçats comencem el camí de tornada passant per la Canal de la Portella i desfent el camí fins l’aparcament de Can Maçana.

Agafem el cotxe i cap a Monistrol de Montserrat a fer unes birres que fa molta calor i ens les hem guanyat.

Siauuuuuuuuu

dimarts, 16 de juliol del 2013

7a. Tarda d'Escalada Esportiva a Collbató

Aquest dimecres 10 de juliol, una vegada més entre tots els integrants em fet que aquesta tarda sigui tot un èxit, visitant el Sector Totxo Oskar Sud, resultant una tarda profitosa amb força nivell i entusiasme, amb vies entre 5b i 6b+ i on a poc a poc ens hem anat ajuntant més amics que ja sabien a on ens podríem trobar, a estat el sector amb més ombre i al final inclús amb una estona de plugim.
Hi hem estat en:
David Batllevell
Desprès més tard se’n sumat el
Ricard Riu i 3 amics més.



Hem fet les vies:
1 Nerea:5c
2 Pasame el cachirulo: 6b+
3 Poema Menor: 6b+
4 L’Alguer: 5c
5 Cala Luna: 5b
6 Piccolina: 5b
7 Almogaver Tossut: 5c
Aquesta tarda no us puc ensenyar fotos perquè me deixat la càmera al cotxe i ne’m fets unes quantes amb la maquina del Daniel quan les pengi les adjuntaré.
Ara descansarem segurament unes setmanes fins que tots tornem de vacances ja amb potser amb menys calor i més ganes.
Siauuuuuuuuuu

Aquí teniu el vídeo de les poques fotos de la tarda d'escalada esportiva

dissabte, 6 de juliol del 2013

Via Esparraguera a la Roca Gris

Zona: Serrat del Pollegons
Agulla/Paret: Roca Gris
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: V+ (D+)
Dificultat obligada: V
Grau d’exposició: Mitja
Compromís: Baix
Llargària: 170 metres (25+35+25+50+20+35)
Aperturistes: F.Noguera, Estruc, Grau, Xavi i Miguel
(Abril 1994)
Equipament: Via equipada amb parabolts
Material: 7 cintes exprés i friends per equipar l’últim llarg
Orientació: Sud
1 Cordada: Cinto Romero i Xarli
Data: 06.07.13
OBSERVACIONS:
Avui hem anat a escalar a la Roca Gris, en concret ens hem decidit per la Via Esparraguera, ens hem dividit amb dues cordades per afrontar una bona via amb aire de clàssica de 6 llargs amb un total de 170 metres, un cop a dalt hem anat a repelar pel sistema de ràpels (3) de la via urquiza-olmo, vigileu al recuperar les cordes sobre tot l’últim ràpel.
Durant tot el recorregut tant d'escalada com de ràpels no hem parat d'escoltar els cops de les pedres que queien muntanya avall, segur que havia algun grupet de cabres pels petits bosquets penjats, es una via també molt visitada per tant sempre amb casc i amb molt de compte en no tirar tampoc cap roc.
Desprès de tota la calor que hem patit, més al baixar ens hem guanyat unes cervesssssetes.

Aproximació:

Deixarem el vehicle a l’aparcament inferior de la Vinya Nova. Des d’allí prenem un camí en direcció nord. El camí s’endinsa a un bosc fins que surt al Torrent del Pont. Avancem una mica pel torrent i al cap de poc veurem un corriol que surt a la dreta (fites i marques blanques). Seguim el corriol, que va guanyant alçada d’una manera agradable.
Arribem a un trencall i enfilem direcció nord, abans de passar pel peu del Pollegó de la Vinya Nova, ja podrem veure al mateix temps la Roca gris i el Pont al mig del Torrent, continuem fins arribar a la base de la Roca Gris. Deixem el camí i ens enfilem uns metres fins una alzina on s’inicia la via.


Primer Llarg IV+/IV 25 metres.
La via comença al costat d’una alzina, uns 10 metres per sobre del camí, amb força espai per tots. Aquesta tirada com ja la conec la començo jo, el que passa es que el meu company Cinto, hem demana que encadeni els dos primers llargs.
M’enfilo amb compte però segur perquè encara que la roca sembli trencada es bastant bona i noble, quan arribo a la primera R, poso una cinta i segueixo per encadenar, però quan arribo al tram de V, el vull fer pel mig com moltes vegades passa de xapa recta a xapa, i no ho veig i torno a baixar a la R1, aquesta reunió te les xapes força separades, per tant compteu en portar una baga força llarga, per lligar la R.
Un cop redreçada la tirada puja el meu company Cinto i per no juntar-nos tots nosaltres seguim.
Segon Llarg V-/IV 35 metres.
Ara el Cinto prova ell de primer, sortint per la dreta i puc veure com encara la petita fissura i salva el tram de V un pel més cap a la dreta, un cop a la placa, redreça i amunt per bona roca. (punyetes que fàcil que ho a fet i jo havia quedat ven encigalat, buffff).
Al cap d’uns metres la tirada es va ajaient fins que arribem a un replà on està situada la segona reunió.
Tercer Llarg V+/IV 25 metres.
El Cinto assumeix el llarg més difícil per mi fent-lo ell molt elegant i fàcil, quan hem toca a mi, com no, no ho veig tant fàcil ni tant clar, m’ha obzeco i al final poso un pedal a la primera xapa per poder enfilar-me a la placa i gasssss i amunt, he patit més del necessari, això no vol dir que sigui massa difícil. De seguida però, la paret perd verticalitat fins que arribem al cim de l’esperó.
La reunió queda a la paret del davant quedant-nos amb un peu a l’espero i l’altre a la següent placa, encara que la sortida es impressionant es molt fàcil.
Quart Llarg V/IV+/III 55 metres.
Encetem el llarg amb una nova placa, menys exigent que l’anterior però bonica d’escalar. Amb l’alçada la placa va perdent verticalitat fins que enganxem el llom d’un altre esperó que per terreny fàcil ens mena a la quarta reunió.
Aquí nosaltres desgrimpem per travessar un collet i tornem a muntar un altre R en una bona alzina gruixuda a peu de placa.
Cinquè Llarg IV+/III 15 metres.
Al Cinto segueix primer per aquesta senzilla placa fins atènyer una expansió, desprès per una petita fissura i com en bavaresa seguim recta amunt fins trobar a la nostre dreta una lleixa aèria amb magnifiques presses de mans i peus, que ens ajuda a fer la travessia cap a la dreta per terreny fácil fins la reunió.
Sisè Llarg IV+ 35 metres.
Continua el Cinto obrint de primer pel mig de la fissura i muntant el llarg que es net d’assegurances, encara que per mi es el llarg més maco de tota la via, es molt senzill d’assegurar, només amb friends, això ens deixa gaudir de la seva verticalitat, mostrant-nos ja, que estem quasi al cim de la Roca Gris. 
Quan la fissura es fa més ampla escalem per la placa de la dreta i usem la fissura per anar protegint el llarg. La sortida al cim la fem cap a la dreta amb un darrer pas molt fàcil però aeri, vigileu que aquí la roca i el terreny si que esta molt descompost.

Descens:

Des del final de la via caminem en direcció nord vorejant un bony per l’esquerra  i fins trobar més a la dreta una modesta fita, des d’on podem veure la R del sistema de ràpels de la via Urquiza-Olmo. Un cop fets els ràpels descendim per la canal fins que arribem al corriol pel qual hem pujat.
Heu de prestar especial atenció al recuperar les cordes a l’últim ràpel, que no se us quedin bloquejades entre la vegetació que es troba just al mig del ràpel.
I Apa, com es tard ens anem a buscar els cotxes i al Bruc a fer unes birres i picar alguna coseta, sota el teix del jardinet de Cal Xico. (el Bar Anna en horari d’estiu a partir de les 17:00 esta tancat).

Aquí teniu el vídeo de fotos de l'escalada