Tots dos som molt puntual així que ens trobem i ens calcem bé les botes, GPS i el casc, força aigua i un bon entrepà i endavant.
Itinerari
Des de Santa Cecília agafarem el camí de l’Arrel fins la Canal del Cavall Bernat que pujarem amb la ajuda de cordes fixes fins a dalt a on esmorzarem a sota la Miranda del Cavall seguirem per la Serra de les Lluernes passant de llarg la Canal de Balaguer i la Canal Plana fins trobar el camí que puja a l’elefant a mà esquerra marcat amb una fita i abans d’arribar a la Prenyada, superem un flanqueig i una escletxa fins el cim de l’elefant i desfem el camí fins trobar la Canal Plana per la que baixarem fins el Camí de l’Arrel i Santa Cecília en total uns 7,35 Kms. en la que hi hem dedicat unes 5 hores tranquil·lament gaudint del sol i del matí.
Aproximació
Creuem la carretera just davant a la sortida del revolt de la BP-1103 i agafem un caminal que ens porta a trobar el Camí de l’Arrel pocs metre més amunt al que agafem a mà esquerra direcció al Monestir.
Anem caminant observant las canals i els torrents passant per sota la paret d’aspecte infranquejable de Sant Jeroni i el Serrat del Moro i la seva Canal de llarg fins sobre-passar per sota del gran i respectuós monòlit del Cavall Bernat.
Inici de la Canal del Cavall Bernat
En el camí a mà dreta i trobarem encarant la Canal a l’esquerra una creu amb pintures blanca i vermelles i a la dreta dos punts separats pintats de vermell a les pedres.
Això ens indicara l’inici de la Canal del Cavall Bernat, hem tardat una hora des de Santa Cecília fins aquí l’inici de la canal aproximadament per donar-vos un altre referència.
Comencem a pujar salvant blocs petits de pedra entre la vegetació de forta pujada des de l’inici fins superar un curt tram en que ens trobem el primer tram llarg de corda fixa als nostres peus, ens hi agafem i mirem amunt, es inpresionant estem fusionats a la roca de còdols del majestuós monòlit que vist des d’aquesta perspectiva, la que ens anirà acompanyant durant tota la canal ens deixara bocabadats.
Començo a pujar jo primer i el Roger segon, a poc a poc temptant la precària corda de nusos desgastada pel temps que algun escalador a deixat com a vella en el seu dia i encara gràcies, anem buscant preses pels peus, per pujar tranquil·lament i avançar un tram per seguir buscant amb les mans i anar jugant peus segurs estirada de mans, un peu una mà serens, còmodes i disfrutant del moment.
En els canvis de cordes m’espero al meu company i ell va pujant el darrer tram i així un tram darrera l’altre fins arribar a un que te com a suport una cinta plana de color negra descolorit i ben podrida un cop superat tenim que anar desviant-nos a l’esquerra direcció a un alzinar també amb un parell de trams de corda a on ja veiem el coll i el final de la canal.
Aquí dalt sortim entre mig de la Miranda del Cavall a l’esquerra i la base del Cavall a la dreta, per fi ens trèiem el casc i aprofitem per fer-nos unes fotos, (¡ah! una cosa Roger no se que a passat que tu has sortit diferent, deu ser la maquina que deu estar defectuosa, fes-to mirar ¡nen!).
Decidim anar a esmorzar a sota la Miranda gaudint de les vistes d’un dia esplèndid ras amb sol i un cel ben blau.
Em trigat una hora aproximadament en pujar la canal i ara son les 10:00 del matí, com que encara es molt dora decidim anar a l’Elefant que el Roger no i ha estat mai.
L’Elefant
Així que a les 10:40 anem travessant la Serra de les Lluernes passant i identificant la canal dels Aritjols o com li diuen ara de Balaguer, al cap d’una estona també trobem la Canal Plana, nosaltres seguim fins trobar un pla en el que ja tenim davant nostre La Prenyada.
Aquí a l’esquerra trobem una discreta fita que ens marca el caminal que ens puja molt depressa als peus de l’elefant tenint que superar un parell de grimpades, un flanqueig i un petit i estret romenage que en superar-lo ja ens trobem al cim de l’Elefant.
Des d’aquí també podem gaudir d’una vista sense igual que de ben segur recordarem, així com l’experiéncia d’haver pujat.
Des d’aquí també podem gaudir d’una vista sense igual que de ben segur recordarem, així com l’experiéncia d’haver pujat.
La Canal Plana
Desgrimpem i desfem el camí ara de tornada fins trobar la Canal Plana que baixem per una agraïda baixada entre mig dels alzinars per una humida i tupida ombre, fins trobar el Camí de l’Arrel que agafarem de tornada a Santa Cecília.
Aquesta caminada es especialment maca i divertida i encara que la Canal del Cavall ens pugui porta alguna dificultat si la feu amb serenor no te perquè sortir cap problema, espero que sigueu valents i la feu i així m’ho expliqueu. Siauuuuuuuuuuuuuuu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada